Mes: diciembre 2013

Tap de Suro

Posted on

Dies D. Diuen que demà és el meu dia, el dia dels discapacitats. Què
gracia tindre un dia! La veritat és preciós, és fem moltes fotos, tots
ens donen la mà, aproven molts convenis, plans, tots ells per a què siguem molt feliços.

Tinc 35 anys, imagineu-se, els sacs de felicitat que tinc a casa.

Així que com que no em cap tant he decidit no celebrar aquest dia. I me pillat un altre, a veure quin penseu? El dia 8 de març, dia de la dona? doncs no, està molt vist, el dia dels xiquets? (podria passar per la mida)
però no. El dia dels immigrants, podria ser, els meus pares no van nàixer ací. El dia de les malalties rares, tota jo soc rara.

Doncs no, des de fa varios anys he elegit un dia que queda prop de hui, un dia que molt poqueta gent assimila a les Persones amb Diversitat Funcional, el dia 10 de desembre DIA DELS DRETS HUMANS.

Què per què? doncs perquè tot és resumeix a això ho ens veus com a essers humans o no ens veus. O ens tractes com a esser humans o com a disciutadans. No hi ha més, no fan falta tant de conveni, plans, lleis, només volem i necessitem el que la resta de persones. Una vida digna, que els nostres drets siguen efectius.

Estem parlant de elegir escola, aprendre de i amb la diversitat, de poder alçar-se del llit al matí, poder viure a la nostra casa, poder entrar a tots els llocs sense barreres, pixar quan anem a un bar, de compres o de festa.

Jo sempre he lluitat pel que he cregut just, pel dret a un treball digne, per la sanitat pública, pel nostre tren, contra l’alta tensió, no
només cal lluitar per un mateix doncs tot és un paquet, si els altres estan bé jo també, el que passa que cal encara molta formació sobre diversitat funcional, que tots és conscienciem que un graó és una discriminació, que un xiquet o xiqueta a un col·legí d’educació especial és una discriminació, que no tindre documentació en braille a un ajuntament és una discriminació, que no subtitulen els vídeos és una discriminació.

Sóc positiva, les coses estan canviant, la presa de consciencia és imparable i el col·lectiu està empoderant-se però de vegades l’economia, els diners, fan que pensem
que açò és cosa sense importància, o que es poden fer més avant i que
nosaltres (persones amb diversitat funcional) havem d’entendre-ho.

Jo us pregunte: Us agradaria que l’administració, us diguera qui té que acompanyar-vos a pixar?, us agradaria que només existiren servicis per a hòmens?, us agradaria provar-vos la roba al carrer?


RES SOBRE NOSALTRES SENSE NOSALTRES

Anuncios