EL SOPAR DELS IDIOTES.

Posted on


Vèiem el dissabte a la nit la meua parella i jo, la pel·lícula el sopar dels idiotes. On uns senyors amb alt nivell adquisitiu convidaven a sopar cadascun a una persona. Cercaven ells mateixos o a través d’informadors a un idiota.
Segons aquests senyors, un idiota era algú que fera coses que ells mai farien (entenc jo), coses poc pràctiques i profitoses des del seu punt de vista. Per exemple, hi havia un home baixet, grosset i calb que construïa maquetes amb llumins, o un altre que practicava el bumerang abans d’anar a l’oficina. Eren persones que els encantaven les seues aficions i parlaven sense parar d’elles.
Veia la pel·lícula i no parava de sentir-me reflectida. Em sentia una convidada a aquell sopar, un dia i un altre dia. Però no solament a sopar, també a menjar i esmorzar. Perquè sentia açò?, Per qui havia sigut convidada?
Jo sóc la idiota d’uns senyors i senyores que governen. Governen uns mercats, un estat, una autonomia, governen multinacionals econòmiques i socials, són presidents de grans confederacions, federacions i fundacions. Els amfitrions d’aquesta idiota, volien entretenir-se amb les meues històries de drets, dignitat, igualtat i justícia. Volien eixir en totes les fotos amb mi, m’incitaven a seguir parlant, a proposar-los iniciatives que ells amb molta il·lusió em prometien dur a terme.
Deuen riure’s moltíssim en les seues cases els meus amfitrions, doncs aquests sopars es fan cada dia més sovint, fins i tot en períodes concrets (enguany dos) es realitzen fins a berenars doncs és quan més necessiten als idiotes. Els senyors del País Valencià juguen com ningú a aquests sopars. Senyors que no tenen ni la mínima intenció de fer gens del que els proposem llevat que els convinga.
Però el pitjor de tot açò és que hi ha idiotes que els encanta anar, estar prop dels seus amfitrions, per sort uns altres hem obert els ulls, hem dit com el metge en una escena de la pel·lícula en explicar-li un amfitrió on s’anava, “per favor no em convide mai a sopar, sospitaria”. O directament intentem rebentar el joc, jugant al nostre: l’empoderament.

13 d’abril de 2015.
Rosa Conca.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s