diversitat funcional

Taller Por a Créixer? Interdependències

Posted on Actualizado enn

Demà dia 18 de juliol dins de l’Universitat d’Estiu de l’Ateneu Popular de Ca la Mera a Ontinyent impartiré un taller dedicat als pors que tenim a créixer, a fer-se grans, a ser depenents.

Serà a les 11 del matí, durarà horeta i mitja.

Anuncios

10 novembre Nacho Calderón a Agullent

Posted on

El pròxim novembre podrem gaudir i debatre amb Nacho Calderón, per coneixer-lo una video entrevista:

Entrevista Nacho Calderón professor Educació Universitat de Málaga

A la seua web trobem com es presenta:

” Soy profesor del Departamento de Teoría e Historia de la Educación y M.I.D.E.  en la Universidad de Málaga (España), donde me doctoré en Pedagogía. Doy clases de “Teoría de la Educación” y “Educación y cambio social” a futuros pedagogos y a docentes de Primaria e Infantil. También imparto docencia en el Máster en “Cambio Social y Profesiones Educativas” y en el Programa de Doctorado “Educación y Comunicación Social” de la Universidad de Málaga.

En lo referente a investigación, soy miembro del Grupo de Investigación Teoría de la Educación y Educación Social. Trabajo a través de la etnografía para estudiar el tándem identidad/diferencias y la experiencia educativa, y con la Investigación-acción intento provocar transformaciones. Soy miembro del Foro de Vida Independiente y Divertaduna comunidad constituida para la reflexión filosófica y la lucha por los derechos de las personas con diversidad funcional, y Asesor Científico en el Área de Educación de la Federación Iberoamericana de Síndrome de Down.”

 

 

Aplicació Convenció ONU

Posted on

La companya Ester activista per la Vida Independent des d’Andalucia escriu estes lletres on podem vore la poca gana de les administracions per considerar ciutadans de primera a les persones amb diversitat funcional. A dia de hui al País Valencià només cinc persones tenen assistència personal per les meteixes raons que ella comenta.

http://andaluciainformacion.es/andalucia-mas-que-verde/651928/la-escasa-vida-independiente-en-andalucia/

Un dimarts pausat

Posted on

Escolteu Un dimarts pausat de Rosa Conca #np en #SoundCloud

#RENFEDISCRIMINA

Posted on Actualizado enn

Aquí os paso una muestra más de la discriminación de RENFE, ADIF y ATENDO, la lucha viene de lejos pero seguimos dando pasos muy lentos, tapando parches y haciendo ver, sólo en las capitales que los trenes son accesibles.

Si yo intento salir de mi ciudad Ontinyent es imposible, el tren es totalmente inaccesible, así como los autobuses interurbanos.

Quiero ir el jueves 17 de marzo a Valencia, a ver las fallas y a mis hermanos que estan trabajando allí.

Haced toda la difusión que podáis de esta grabación.

Gracias.

 

 

RUS

Posted on

Han detingut a Rus!!! Entra cridant Jonás tot eufòric a casa.

Rus, un personatge que es va creuar a la nostra vida, algú tot poderós que per a nosaltres era ninot de falla, al que mires i pareix ple de vida però saps que no durarà.

Des d’aquell dia de les cordes al riu, multitud de persones ens reconeixen allí on anem com els del vídeo de Rus. Queda per a la historia. La veritat és que ens ha portat moltes rialles, dins de tot el mal que ha fet, del que significa que un home, un president de la Diputació furte diners, faça favors a canvi de contractes, etc. en la nostra vida li hem donat la volta i el merder l’hem fet diversió, crítica, teatre i festa.

Donar l’enhorabona a totes les persones que han patit a Rus, a totes les que han lluitat per donar llum a tota la corrupció que hi havia i especialment als que ho han fet de forma divertida i creativa.

Corrupció, altra paraula repetida, ara falta que presó també comence a repetir-se paral·lelament.

ma casa

Posted on

En este moment estic contenta, agraïda de tot el que tinc. Especialment de ma casa. Xicoteta però tan acollidora, tant nostra. Calaix desastre sí, però nostra. Ara al costat de l’estufa escric, sentit l’escalfor d’ella i de la meua parella, dos escalfors diferents, dos escalfors que em fan ser feliç. L’amor calfa.

Una casa adaptada a mi, feta al nostre gust, on arribe a quasi tot, amb l’ajuda del elevador de la cadira o d’un bastó. Ma casa, cosa impensable fa uns anys, jo vivint amb parella, la vida independent és molt difícil d’aconseguir per a la gent amb diversitat funcional i necessitats de suports generalitzats, però jo sempre ho he sentit, somniat i s’ha fet realitat. És una bona pràctica imaginar el futur com ho vols, amb tots els detalls  que pugues, el que passa és que quan estas de baixò anímic costa imaginar coses boniques.

Mire el sofà, verd pistatxo, i m’entra somnolència de pensar com d’agust dorm la sesta o el primer son de la nit. Totes les nits sope, estic un poc a l’ordinador, em pose el pijama i al sofà, dorm dos horetes i vaig a posar-me la màquina de diàlisis, pareix que així ho suporte millor. Diria que és perquè m’adorm directament, com que li done prioritat al meu desig  de dormir i no em domina la màquina.

Ma casa, un lloc íntim, profund, desitjat, obtingut i gaudit.