drets humans

Aplicació Convenció ONU

Posted on

La companya Ester activista per la Vida Independent des d’Andalucia escriu estes lletres on podem vore la poca gana de les administracions per considerar ciutadans de primera a les persones amb diversitat funcional. A dia de hui al País Valencià només cinc persones tenen assistència personal per les meteixes raons que ella comenta.

http://andaluciainformacion.es/andalucia-mas-que-verde/651928/la-escasa-vida-independiente-en-andalucia/

Un dimarts pausat

Posted on

Escolteu Un dimarts pausat de Rosa Conca #np en #SoundCloud

#RENFEDISCRIMINA

Posted on Actualizado enn

Aquí os paso una muestra más de la discriminación de RENFE, ADIF y ATENDO, la lucha viene de lejos pero seguimos dando pasos muy lentos, tapando parches y haciendo ver, sólo en las capitales que los trenes son accesibles.

Si yo intento salir de mi ciudad Ontinyent es imposible, el tren es totalmente inaccesible, así como los autobuses interurbanos.

Quiero ir el jueves 17 de marzo a Valencia, a ver las fallas y a mis hermanos que estan trabajando allí.

Haced toda la difusión que podáis de esta grabación.

Gracias.

 

 

MALEITS DINERS

Posted on

Hui es un dia deixos en que tornes a donar-te compte que vivim en una estafa constant. Un sistema que fa rodar els diner dels ja en tenen. Diners criden diners.
Pot ser tingues moltes idees al cap i veges idees de negocis, però i el finançament?
Quan comences a preguntar, assessorar-te veus clarament els engranatges de la maquinaria capitalista, les caixes o bancs continuen amb la seus propaganda de meravelles i al demanar-los un préstec és lleven la careta, comencen a demanar-te avals.
Adverteixes clarament que la administració no proporciona cap ajuda, ni benefici.
Cada vegada més cal treballar en conjunt, crear sinergies, cooperatives. Buscar les formules per torejar un sistema fet per a persones sense humanitat, és dir crear la humanitat.

RUS

Posted on

Han detingut a Rus!!! Entra cridant Jonás tot eufòric a casa.

Rus, un personatge que es va creuar a la nostra vida, algú tot poderós que per a nosaltres era ninot de falla, al que mires i pareix ple de vida però saps que no durarà.

Des d’aquell dia de les cordes al riu, multitud de persones ens reconeixen allí on anem com els del vídeo de Rus. Queda per a la historia. La veritat és que ens ha portat moltes rialles, dins de tot el mal que ha fet, del que significa que un home, un president de la Diputació furte diners, faça favors a canvi de contractes, etc. en la nostra vida li hem donat la volta i el merder l’hem fet diversió, crítica, teatre i festa.

Donar l’enhorabona a totes les persones que han patit a Rus, a totes les que han lluitat per donar llum a tota la corrupció que hi havia i especialment als que ho han fet de forma divertida i creativa.

Corrupció, altra paraula repetida, ara falta que presó també comence a repetir-se paral·lelament.

ma casa

Posted on

En este moment estic contenta, agraïda de tot el que tinc. Especialment de ma casa. Xicoteta però tan acollidora, tant nostra. Calaix desastre sí, però nostra. Ara al costat de l’estufa escric, sentit l’escalfor d’ella i de la meua parella, dos escalfors diferents, dos escalfors que em fan ser feliç. L’amor calfa.

Una casa adaptada a mi, feta al nostre gust, on arribe a quasi tot, amb l’ajuda del elevador de la cadira o d’un bastó. Ma casa, cosa impensable fa uns anys, jo vivint amb parella, la vida independent és molt difícil d’aconseguir per a la gent amb diversitat funcional i necessitats de suports generalitzats, però jo sempre ho he sentit, somniat i s’ha fet realitat. És una bona pràctica imaginar el futur com ho vols, amb tots els detalls  que pugues, el que passa és que quan estas de baixò anímic costa imaginar coses boniques.

Mire el sofà, verd pistatxo, i m’entra somnolència de pensar com d’agust dorm la sesta o el primer son de la nit. Totes les nits sope, estic un poc a l’ordinador, em pose el pijama i al sofà, dorm dos horetes i vaig a posar-me la màquina de diàlisis, pareix que així ho suporte millor. Diria que és perquè m’adorm directament, com que li done prioritat al meu desig  de dormir i no em domina la màquina.

Ma casa, un lloc íntim, profund, desitjat, obtingut i gaudit.

El dia dels Drets Humans

Posted on

http://www.vilaweb.cat/noticia/4223387/20141210/drets-humans.html

Per a mi, els drets són allò que fa viure amb dignitat qualsevol ésser del planeta Terra. Allò que ens ompli i, per dir-ho senzillament, no ens fa sentir inferiors davant ningú.

Si el dret a decidir de Catalunya es complira, els ciutadans de Catalunya no se sentirien menyspreats per la Constitució o per la resta de l’Estat.

Si el dret a l’assistència personal es complira, les persones amb necessitats de suport generalitzat no ens sentiríem inferiors davant aquells que poden pagar-se l’assistència, o d’aquells que no necessiten suports per a les necessitats bàsiques la vida diària. Ni ens sentiríem menyspreats per l’administració.

Si el dret de viure al seu hàbitat dels animals es complira, no els veuríem estressats al zoo pel menyspreu que comporta estar tancat.

Els drets no els atorga la llei, els drets són sentiments que hem experimentat generació rere generació i que hem lluitat per traduir en lleis amb l’esperança de fer-los efectius.

(Escric açò a una llibreta xicoteta al mig del carrer, al costat d’un cotxe, buscant l’últim raig de sol, ja que del dret d’ocupar el carrer tampoc no en podem gaudir).

Uns sentiments que, segons en el cercle en què visques, entendràs o no. Hi tindràs empatia o no.Ho veig així: una lluita per fer veure a un o uns altres què sents tu amb les teues condicions de vida, el teu ambient. I segons quin cercle governe, es faran efectius eixos sentiments o uns altres.
Si continuem amb el raonament, observem que quasi mai la convenció dels drets de les persones amb diversitat funcional, la convenció dels drets dels xiquets o dels animals, no s’han complit per tal com aquests col·lectius mai realment no han estat al poder.

Però i la declaració dels Drets Humans? Que no tots som humans? El problema, doncs, serà que els governants no ens consideren humans. El seu cercle està per damunt de les qüestions humanes com si de l’Olimp es tractés.

El dia dedicat a la humanitat resulta que hem de recordar-lo els qui no tenim, aquells a qui no apleguen els drets. I els déus no espirituals continuen al seu món mirant-nos.

Ens passem la vida pensant com fer entendre, inventant com transmetre eixos sentiments, emocions, a qui no viu la nostra realitat. No cregueu que només d’activistes a no activistes, sinó també entre nosaltres mateixos, ja que moltes vegades cadascun de nosaltres lluita i defensa el seu cercle més immediat, oblidant-se del cercle comú dels drets humans.

Hi ha dies que pareix que aquesta lluita no s’acaba mai, però si una persona vol fer realment efectius els drets humans per a tots, sap que la solució està en l’educació, entesa com a convivència pràctica del dia a dia.Al fons del nostre esperit sabem que el creixement personal i l’aprenentatge efectiu dels valors està en les emocions. Si una experiència et fa plorar, riure, sorprendre’t o tremolar, no s’oblida. Els sentiments són comuns, et remourà per dins i s’obrirà una porta a l’enteniment.
Per això la gent que creiem en una humanitat lliure i equitativa volem canviar l’educació. Volem una educació on capiguem tots, on allò important siga aprendre a expressar sentiments, crear per a reflectir-los, compartir-los i comprendre’ls amb empatia envers els altres.