sentiments

Exemples per animar-nos

Posted on Actualizado enn

Hui he vist aquest reportatge recomanat pel grup d’Encontres pedagògics 60 minuts. Pensant en els altres .

Imagineu-se com, si haguérem tingut aquest tipus de professorat, el nostre present seria molt més senzill, alegre i feliç. Si jo de xicoteta haguera parlat i après a explicar el que sentia, a analitzar-ho, a buscar dins de mi mateix, a pensar i parlar amb coherència buscant l’arrel dels problemes, el reflex del que faig en els altres, el perquè del meu comportament.

Per mi el dia a dia seria més suportable, entendria més als altres i els altres comprendrien la meua situació. Imagine que la societat seria més justa, més amable si haguera pogut explicar als companys la tristesa que sentia al quedar-me assoles a classe per no poder baixar les escales per anar al pati, o quan els veia fer esport, o quan no anava d’excursió. Imagine a l’alumnat preguntant els seus dubtes i parlant plegats d’ells.

La inclusió comença per la coneixença i l’empatia, a més de l’assertivitat per dir com el sents i el fan sentir. Espere que el professorat comence a posar en pràctica aquestes formes i plantem cara a aquells que volen que no es entenguem.

 

Anuncios

Un dimarts pausat

Posted on

Escolteu Un dimarts pausat de Rosa Conca #np en #SoundCloud

ma casa

Posted on

En este moment estic contenta, agraïda de tot el que tinc. Especialment de ma casa. Xicoteta però tan acollidora, tant nostra. Calaix desastre sí, però nostra. Ara al costat de l’estufa escric, sentit l’escalfor d’ella i de la meua parella, dos escalfors diferents, dos escalfors que em fan ser feliç. L’amor calfa.

Una casa adaptada a mi, feta al nostre gust, on arribe a quasi tot, amb l’ajuda del elevador de la cadira o d’un bastó. Ma casa, cosa impensable fa uns anys, jo vivint amb parella, la vida independent és molt difícil d’aconseguir per a la gent amb diversitat funcional i necessitats de suports generalitzats, però jo sempre ho he sentit, somniat i s’ha fet realitat. És una bona pràctica imaginar el futur com ho vols, amb tots els detalls  que pugues, el que passa és que quan estas de baixò anímic costa imaginar coses boniques.

Mire el sofà, verd pistatxo, i m’entra somnolència de pensar com d’agust dorm la sesta o el primer son de la nit. Totes les nits sope, estic un poc a l’ordinador, em pose el pijama i al sofà, dorm dos horetes i vaig a posar-me la màquina de diàlisis, pareix que així ho suporte millor. Diria que és perquè m’adorm directament, com que li done prioritat al meu desig  de dormir i no em domina la màquina.

Ma casa, un lloc íntim, profund, desitjat, obtingut i gaudit.

LA POR

Posted on Actualizado enn

Fa temps que no escric ací, projecte començat i no continuat com uns quants últimament. (vaig a escriure ràpid i sense repasar, perdoneu).

Però vaig a intentar obligar-me i vos demana ajuda, que em demaneu escrits, opinions, m’animeu a actualitzar aquest bloc més a sovint.

Volia expressar unes paraules sobre l por, que últimament m’acompanya de forma exagerada, quasi la puc agafar i acaronar perquè la senc al mig de mi, al cor, a l’estomag, com si la  fora a parir i fora un altre jo.

Sempre tens por però mai m’havia paralitzat, aterroritzat tant, només de xicoteta, tal volta torne aquella edat inconscientment, tal volta aquella època està per tancar.

Què feu quan teniu por?, ansietat? conteu-me?, com ho atureu?, com feu per continuar?