Mel de carrasca

Posted on Actualizado enn

Per a que s’independitza un? Per a fer guarraes com aquesta. Verifiquem que la mel de carrasca amb tortes d’arros està ben bona. Això de postre que per sopar l’hem presa amb ceba.

Eixe és el record que ens vam dur de l’Aplec Ecologista. Un cap de semana d’aprenentatge, debat i festa. Enguany l’urbanisme és barrejà amb l’aroma de la Dolça revolució de Pàmies, el futur energètic trencat pel Franking mentres intercanviaven llavors i sentiem la remor de l’aigua del Xuquer viu, tot això mentres ballavem amb Atzukak.

A nivell més personal vaig trobar una agradable sorpresa, un cami de sorra xicoteta i compactada per on la cadira de rodes passeja amb molta facilitat. Aquest cami rodeja l’atmella de  Palla i fa un recorregut prou accessible.

Anem a vire Revolution

Anuncios

Personal Especialitzat o no

Posted on

A partir d’una conversa ahir a la nit i d’aquesta notícia 
 http://www.laopinioncoruna.es/coruna/2014/07/27/campamentos-exclusivos/863985.html escric un pensament.

El debat de personal especialitzat sempre està a la nostra ment. Si cada persona amb diversitat o sense diversitat funcional som diferents, per molts estudis que tinguem no vol dir que t’adeqües a qualsevol infant. Pense que massa vegades posem per davant el nostre ego de titulats o expert i no ens parem a pensar en la personalització. Si les persones discriminades per la nostra diversitat funcional tinguérem un Assistent Personal per a les nostres necessitats, ja se’n carregaríem de formar-lo o buscar algú (si és el cas) amb una titulació especifica per la nostra necessitat. Però el més important és la personalitat d’eixe Assistent Personal, la seua ment oberta, el seu tracte igualitari amb qualsevol persona, el seu respecte per les decisions dels pares o de les persones amb diversitat funcional.

D’aquesta manera aconseguiríem que l’Assistent Personal, anés sempre juntament amb la persona amb diversitat, a casa, a l’escola o treball, a l’oci. Creant-se una relació de treball digne que possibilités, sobretot a les persones amb funció comunicativa diferent, ser entesos al cent per cent pel seu assistent pel grau de complicitat al que arribarien pel temps i evitaríem tindre un “personal especialitzat” a cada lloc on ens done la gana anar.

Entenc que uns pares demanen personal especialitzat però estic convençuda que és per desconeixença de la figura de l’Assistent Personal i les possibilitats que dona.

telefoneu a la policia, estic segrestada

Posted on Actualizado enn

     Per favor, telefoneu a la policia, estic segrestada. Em trobe enmig de dos províncies València i Alacant, em pareix que a un poble anomenat Ontinyent.
No em deixen eixir, estic tot el dia intentant-ho, SOS, SOS, ajudeu-me!!!
En queda poca energia, estic tot el dia estressada buscant una forma de sortir, he telefonat a mes de cinc persones i cap pot traurem d’ací.
Quins sentiments vos provoca estar atrapats? Comenteu.
Tot ve perquè el divendres vull anar a València a la manifestació contra el Re-Copagament.
Recolzant als centres ocupacionals i centres de dia d’Ontinyent que també aniran, doncs no hi ha manera, els autobusos adaptats estan ocupats,
-tots???,
-si tots, els de la Concepció, els de Pla, els de Navarro.
-I el tren??,
 – ja, ja, ja, si puges quatre escalons l’agafes.

Tap de Suro

Posted on

Dies D. Diuen que demà és el meu dia, el dia dels discapacitats. Què
gracia tindre un dia! La veritat és preciós, és fem moltes fotos, tots
ens donen la mà, aproven molts convenis, plans, tots ells per a què siguem molt feliços.

Tinc 35 anys, imagineu-se, els sacs de felicitat que tinc a casa.

Així que com que no em cap tant he decidit no celebrar aquest dia. I me pillat un altre, a veure quin penseu? El dia 8 de març, dia de la dona? doncs no, està molt vist, el dia dels xiquets? (podria passar per la mida)
però no. El dia dels immigrants, podria ser, els meus pares no van nàixer ací. El dia de les malalties rares, tota jo soc rara.

Doncs no, des de fa varios anys he elegit un dia que queda prop de hui, un dia que molt poqueta gent assimila a les Persones amb Diversitat Funcional, el dia 10 de desembre DIA DELS DRETS HUMANS.

Què per què? doncs perquè tot és resumeix a això ho ens veus com a essers humans o no ens veus. O ens tractes com a esser humans o com a disciutadans. No hi ha més, no fan falta tant de conveni, plans, lleis, només volem i necessitem el que la resta de persones. Una vida digna, que els nostres drets siguen efectius.

Estem parlant de elegir escola, aprendre de i amb la diversitat, de poder alçar-se del llit al matí, poder viure a la nostra casa, poder entrar a tots els llocs sense barreres, pixar quan anem a un bar, de compres o de festa.

Jo sempre he lluitat pel que he cregut just, pel dret a un treball digne, per la sanitat pública, pel nostre tren, contra l’alta tensió, no
només cal lluitar per un mateix doncs tot és un paquet, si els altres estan bé jo també, el que passa que cal encara molta formació sobre diversitat funcional, que tots és conscienciem que un graó és una discriminació, que un xiquet o xiqueta a un col·legí d’educació especial és una discriminació, que no tindre documentació en braille a un ajuntament és una discriminació, que no subtitulen els vídeos és una discriminació.

Sóc positiva, les coses estan canviant, la presa de consciencia és imparable i el col·lectiu està empoderant-se però de vegades l’economia, els diners, fan que pensem
que açò és cosa sense importància, o que es poden fer més avant i que
nosaltres (persones amb diversitat funcional) havem d’entendre-ho.

Jo us pregunte: Us agradaria que l’administració, us diguera qui té que acompanyar-vos a pixar?, us agradaria que només existiren servicis per a hòmens?, us agradaria provar-vos la roba al carrer?


RES SOBRE NOSALTRES SENSE NOSALTRES

Calendari

Posted on

Hui han tancat Canal 9. 
Jo sóc de les que no el veia, de vegades l’oratge, però no volia que passes açò, doncs era la televisió autonòmica. Pot paréixer una contradicció que una persona com jo, que exigeix més atenció a la situació de les persones amb diversitat funcional no recolze el que diu el senyor Fabra, doncs, segons ells, els diners estalviats aniran a recursos socials. Però com de l’experiència s’aprén, jo sé per anys de menys preu al nostre col·lectiu i als drets socials, humans i mediambientals en general que això no ho complirà.

Arguments, els que vulgueu, el Repagament sanitari, el Repagament d’ajudes tècniques, l’eliminació de la poqueta educació inclusiva que hi havia…

Ah! i un de bàsic si creus en els drets humans no beneficies als amics per a construir residències, pagues assistència personal a qui o necessita.

Així que ara em pregunte: on viuran les tortugues ninja que veia de joveneta?, a quin planeta anirà Doraemon i seriosament on veuran les persones sodomudes i tots els Valencians les notícies més properes?

M’agradaria haver gaudit d’una Radio Televisió Valenciana amb objectius constructius, educatius, que formara i informara als ciutadans de totes les noves formes de fer, que els ensenyara com està empoderant-se el món, que els mostrara els projectes d’agricultura ecològica que hi ha per tot arreu del Pals Valencià, que recuperan la nostra terra, les nostres llavors. Un mitjà que parlara amb la gent que recupera els pobles abandonats, que donara veu als que fan cessions d’us de cases a persones desnonades, que mostrarà les entitats que cooperen amb el sud per ensenyar-nos les coses importants de la vida.

I per suposat haguera estat encantada que donara en primícia que per fi les persones amb diversitat funcional que necessiten suports generalitzats del País Valencià han aconseguit el seu dret de tindre assistència personal el temps que necessitaren per poder dur endavant el seu pla de vida.

Canal9, ja el tornarem a trobar.

FELICITATS

Posted on

Gordi hui és el teu aniversari i no té regalat res. Tu sempre m’has dit que no celebres els aniversaris però jo quasi sempre té comprat o fet alguna sorpreseta. Enguany has estat uns dies preguntant-me que anava a regalar-te i jo el deia que el que tu em regalares a mi doncs el faria jo a tu. Era un joc tonto doncs el meu aniversari és després del teu, era per riure una estona.

A mi sí que m’agrada celebrar-ho, per mi és molt important complir anys i encara que només siga un soparet baix braç amb els amics pense que fer alguna cosa eixe dia i reforçar-se anímicament val la pena.

Però els últims anys ha anat decaient el tema, per uns o per altres els aniversaris han perdut màgia, que si els regals, que si on sopem, coses sense importància que esgoten i fan que hores d’ara no haja preparat res pel teu aniversari ni (crec) tu per al meu.

Compleixes trenta-set anys, i des de fa dotze o més els hem viscut junts, amb sorpreses, globus, bocates, tancats i a l’aire lliure. Uns anys amb amics de sempre i altres amb nous, la data o més després però junts.

Així que vaig a regalar-te una cosa que ja tens repetida, LA MEUA PRESÈNCIA, què t’apeteix?

Puc acompanyar-la de besets, abraçades, rialles, cosquelles

Un t’estime molt gran que ocupa tot el meu cos i la meua ment.

Unes gràcies per conviure els minuts de plors i els de bogeria amb mi, per ser el meu amic, assistent personal, company de sentiments, amant.

i un bon dia, que espere continuar donant-te cada matí al nostre llit.