FELICITATS

Posted on

Gordi hui és el teu aniversari i no té regalat res. Tu sempre m’has dit que no celebres els aniversaris però jo quasi sempre té comprat o fet alguna sorpreseta. Enguany has estat uns dies preguntant-me que anava a regalar-te i jo el deia que el que tu em regalares a mi doncs el faria jo a tu. Era un joc tonto doncs el meu aniversari és després del teu, era per riure una estona.

A mi sí que m’agrada celebrar-ho, per mi és molt important complir anys i encara que només siga un soparet baix braç amb els amics pense que fer alguna cosa eixe dia i reforçar-se anímicament val la pena.

Però els últims anys ha anat decaient el tema, per uns o per altres els aniversaris han perdut màgia, que si els regals, que si on sopem, coses sense importància que esgoten i fan que hores d’ara no haja preparat res pel teu aniversari ni (crec) tu per al meu.

Compleixes trenta-set anys, i des de fa dotze o més els hem viscut junts, amb sorpreses, globus, bocates, tancats i a l’aire lliure. Uns anys amb amics de sempre i altres amb nous, la data o més després però junts.

Així que vaig a regalar-te una cosa que ja tens repetida, LA MEUA PRESÈNCIA, què t’apeteix?

Puc acompanyar-la de besets, abraçades, rialles, cosquelles

Un t’estime molt gran que ocupa tot el meu cos i la meua ment.

Unes gràcies per conviure els minuts de plors i els de bogeria amb mi, per ser el meu amic, assistent personal, company de sentiments, amant.

i un bon dia, que espere continuar donant-te cada matí al nostre llit.

Article Manuel Calvillo

Posted on

No conozco los curriculum de los estudios de arquitectura o los de turismo pero sí ando por las calles, paseo por las plazas y entro y salgo de escuelas, hospitales, tiendas, bloques de pisos, reservo mis vacaciones, descanso en hoteles, viajo en avión, entro a museos o trato con guías turísticos. Los espacios públicos, los edificios, nuestras calles y plazas, los servicios de ocio, turismo y viajes que diseñan unos y otros profesionales son una declaración de intenciones, un TAC cerebral, un mapa mental de la formación recibida, de sus maneras de entender la sociedad, las relaciones y el ser humano.
 La experiencia de recorrer estos espacios con maletas, con un carrito de bebe, con niños pequeños, con 85 años, con familiares TEA o al lomo de una silla de ruedas puede darnos algunas pistas de las prioridades de las personas que diseñan nuestras ciudades o nuestro ocio, de las personas que diseñan estos contextos vitales –físicos y sociales- que facilitarán unas experiencias y dificultarán otras; un entorno impuesto, al fin y al cabo, en el que se ha de producir  la “selección natural” de la fauna humana y que justificará “por naturaleza” injustas desigualdades.

http://manuelcalvillo.blogspot.com.es/2013/08/factorias-de-la-ceguera.html?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed:+LaTiranaDeLaNormalidad+(La+tiran%C3%ADa+de+la+normalidad)&m=1

Arros i Quinoa

Posted on

Hui ve a Ontinyent Alejandro Sanz, és fort ei, però d’ací un ratet cantarà al camp de futbol. Personalment em fa gràcia, per una banda ho veig un poc politica de “Grandes Eventos” de Rita i Cia, tipus America’s cup, per l’altra és un reclam per almenys alguns situen a Ontinyent al mapa.

Ara que estic inmersa amb l’aprenentatge del turisme inclusiu, estudiant, buscant, llegint, reformant idees, accions sobre aquest tema veig la dificultat d’atraure a la gent, al sentir que venia Alejandro Sanz doncs veig la intenció del colp d’efecte però no trobe que encaixe en el contexte, en el que és la comarca, el que és Ontinyent. No veig, com dir-ho, que forme part d’una estrategia de canvi, de futur, de posicionament com a cultura.

Com parlava amb un amic a mig dia, el mon, les persones estem polaritzant-se, mentres uns estem que si l’alimentació local ecològica, per canviar el model productiu, dinamitzar les bases locals, creant xarxa de intercanvis, assemblearisme, altres estan portan a “super cantants”. I això que crec que la coorporació actual està fent moltes coses amb la ciutadania i treballant pel poble, però de vegades se’n eixen de mare.

Així que esta nit Ontinyent tindrà una mostra d’aquesta polarització “supercantant” i fi de festa de la trobada de col·lectius autogestionats amb grups locals al Llombo. Jo estaré al Llombo. Tampoc penseu que no vaig caure, que si, que jo cantava el “corazón partio”, però ara me reformat, jeje. Vore grups de joves amb canços creades per ells, cançons treballades tant la lletra com la música, parlant moltes d’elles de justicia social, em motiva molt més.

La veritat que aquesta entrada és un poc tonta però bo, era un pensament i tots son bons.