Cotaxa

Posted on

   L’amic Pep em diu si vull fer un article sobre el copagament. Passen els dies i encara no he escrit res. Al meu cap ballen paraules, imatges: polítics rient amb les mans plenes de bitllets que llancen a l’aire, persones al carrer cridant, persones classificades, discriminades socialment i amb un guió establert de per vida, edificis on poca gent de la societat coneix qui hi ha a dins. 

   Al meu cor, ballen les contradiccions a cada batec:
bum bum: si tu no estàs d’acord amb els centres de dia, ni ocupacionals, què has d’escriure?
bum bum: tampoc no estic d’acord amb el copagament. Una cosa no lleva l’altra.
bum bum: serà un article incoherent.
bum bum: saps? pense que tot el que ens passa a les persones discriminades per la nostra diversitat funcional és incoherent. Cal anar a l’arrel del problema.


   Hui, per fi, comence a escriure, quan la premsa ja fa dies que ha publicat que el Consell aplicarà el copagament com a taxa per tal que siga legal. La mateixa setmana que llegim que han condemnat a cinc anys de presó l’ex-director de l’Institut Valencià Atenció als Discapacitats per desviació de 180.000 euros als seus comptes personals; que han expulsat la secretària de la Coordinadora de Discapacitats de València i defensora del discapacitat (perdoneu que riga) per utilitzar el servei d’ajuda a domicili i el transport adaptat al seu plaer, més que cap altre soci;  que ha dimitit Cotino; ah! i l’ebola, que ha d’estar a tot arreu sinó no són noticies.

   El copagament estava cantat, era una d’eixes coses que carregues a la motxilla sense saber quan l’has de gastar, una d’eixes que creen ansietat de tant com pesen i no saps si et tirarà a terra o no. Però no ens han tombat. Encara que posen la cotaxa, el bé ja està fet.

   De totes les coses negatives cal traure’n la part positiva: la Llei de Dependència ja va nàixer sense pressupost, així que els problemes estaven assegurats, però tos coneixem el passat (tancada de membres del Fòrum de Vida Independent i ‘Divertat’ a la seu central de l’IMSERSO perquè s’incloguera l’assistència personal a la llei, valoracions per personal no qualificat, dictàmens gens favorables als usuaris, retallades i més retallades), així que ens centrarem en el present i el futur.

   Podem traure alguna cosa positiva d’aquesta llei? Sí. El més important és que s’ha creat debat, hem reflexionat sobre les persones discriminades per la seu forma de funcionar, les famílies s’han coordinat, els professionals han alçat la veu i escolten noves propostes, mirant cada vegada més per la vida independent, la societat reivindicativa de la llengua, nouvinguts, salut, educació i el nostre col·lectiu s’acosten. La ciutadania s’uneix, s’empodera. 

   Jo no vull que existisquen centres de dia, ni ocupacionals, ni residències. Tampoc centres d’educació especial, pose la meua energia perquè apareguen, cresquen i s’establesquen recursos per a l’assistència personal, per a l’educació inclusiva. Per la transformació dels centres de dia en en centres de suport, on no es passen el dia les persones amb diversitat, sinó on els professionals es reciclen, es formen en la filosofia de vida independent, en la figura de l’assistent personal, i s’utilitzen aquests recursos en centres normals, empreses normals, vida comunitària de les persones discriminades per la nostra diversitat funcional. 

   Perquè com diem en Pobresa Zero: les persones primer. Pregunta al lector o lectora: penses que els drets són per a totes les persones? Si contestes que sí, cal que et replanteges moltes coses, com ara l’estructura mental que tens. En quina posició encaixones les persones amb diversitat funcional? Lluitaries perquè estudiaren en un col·legi normal?  Li expliques al teu fill o filla que cada persona és d’una manera o li dius que és que estan malaltets? El teu negoci o entitat té accessibilitat des del carrer i wc adaptat? 

   L’arrel del problema: el sistema capitalista i neolliberal que ens absorbeix. Un sistema on la competitivitat és el centre de tot, on els exàmens són el pilar de l’educació, on la productivitat mata, on l’euro pasa per davant dels drets (paga’t tu mateixa els drets=copagament). En aquest sistema simplement no cabem les persones amb diversitat funcional. I igual que els ecologistes, ONG de cooperació, anarquistes o els defensor de les cultures i llengües minoritàries necessiten un canvi de sistema, nosaltres també.

   Per això faig una crida a revisar cadascun els nostres projectes i analitzar si realment són per a tots i totes.

Anuncios

Mel de carrasca

Posted on Actualizado enn

Per a que s’independitza un? Per a fer guarraes com aquesta. Verifiquem que la mel de carrasca amb tortes d’arros està ben bona. Això de postre que per sopar l’hem presa amb ceba.

Eixe és el record que ens vam dur de l’Aplec Ecologista. Un cap de semana d’aprenentatge, debat i festa. Enguany l’urbanisme és barrejà amb l’aroma de la Dolça revolució de Pàmies, el futur energètic trencat pel Franking mentres intercanviaven llavors i sentiem la remor de l’aigua del Xuquer viu, tot això mentres ballavem amb Atzukak.

A nivell més personal vaig trobar una agradable sorpresa, un cami de sorra xicoteta i compactada per on la cadira de rodes passeja amb molta facilitat. Aquest cami rodeja l’atmella de  Palla i fa un recorregut prou accessible.

Anem a vire Revolution

Personal Especialitzat o no

Posted on

A partir d’una conversa ahir a la nit i d’aquesta notícia 
 http://www.laopinioncoruna.es/coruna/2014/07/27/campamentos-exclusivos/863985.html escric un pensament.

El debat de personal especialitzat sempre està a la nostra ment. Si cada persona amb diversitat o sense diversitat funcional som diferents, per molts estudis que tinguem no vol dir que t’adeqües a qualsevol infant. Pense que massa vegades posem per davant el nostre ego de titulats o expert i no ens parem a pensar en la personalització. Si les persones discriminades per la nostra diversitat funcional tinguérem un Assistent Personal per a les nostres necessitats, ja se’n carregaríem de formar-lo o buscar algú (si és el cas) amb una titulació especifica per la nostra necessitat. Però el més important és la personalitat d’eixe Assistent Personal, la seua ment oberta, el seu tracte igualitari amb qualsevol persona, el seu respecte per les decisions dels pares o de les persones amb diversitat funcional.

D’aquesta manera aconseguiríem que l’Assistent Personal, anés sempre juntament amb la persona amb diversitat, a casa, a l’escola o treball, a l’oci. Creant-se una relació de treball digne que possibilités, sobretot a les persones amb funció comunicativa diferent, ser entesos al cent per cent pel seu assistent pel grau de complicitat al que arribarien pel temps i evitaríem tindre un “personal especialitzat” a cada lloc on ens done la gana anar.

Entenc que uns pares demanen personal especialitzat però estic convençuda que és per desconeixença de la figura de l’Assistent Personal i les possibilitats que dona.

telefoneu a la policia, estic segrestada

Posted on Actualizado enn

     Per favor, telefoneu a la policia, estic segrestada. Em trobe enmig de dos províncies València i Alacant, em pareix que a un poble anomenat Ontinyent.
No em deixen eixir, estic tot el dia intentant-ho, SOS, SOS, ajudeu-me!!!
En queda poca energia, estic tot el dia estressada buscant una forma de sortir, he telefonat a mes de cinc persones i cap pot traurem d’ací.
Quins sentiments vos provoca estar atrapats? Comenteu.
Tot ve perquè el divendres vull anar a València a la manifestació contra el Re-Copagament.
Recolzant als centres ocupacionals i centres de dia d’Ontinyent que també aniran, doncs no hi ha manera, els autobusos adaptats estan ocupats,
-tots???,
-si tots, els de la Concepció, els de Pla, els de Navarro.
-I el tren??,
 – ja, ja, ja, si puges quatre escalons l’agafes.

Tap de Suro

Posted on

Dies D. Diuen que demà és el meu dia, el dia dels discapacitats. Què
gracia tindre un dia! La veritat és preciós, és fem moltes fotos, tots
ens donen la mà, aproven molts convenis, plans, tots ells per a què siguem molt feliços.

Tinc 35 anys, imagineu-se, els sacs de felicitat que tinc a casa.

Així que com que no em cap tant he decidit no celebrar aquest dia. I me pillat un altre, a veure quin penseu? El dia 8 de març, dia de la dona? doncs no, està molt vist, el dia dels xiquets? (podria passar per la mida)
però no. El dia dels immigrants, podria ser, els meus pares no van nàixer ací. El dia de les malalties rares, tota jo soc rara.

Doncs no, des de fa varios anys he elegit un dia que queda prop de hui, un dia que molt poqueta gent assimila a les Persones amb Diversitat Funcional, el dia 10 de desembre DIA DELS DRETS HUMANS.

Què per què? doncs perquè tot és resumeix a això ho ens veus com a essers humans o no ens veus. O ens tractes com a esser humans o com a disciutadans. No hi ha més, no fan falta tant de conveni, plans, lleis, només volem i necessitem el que la resta de persones. Una vida digna, que els nostres drets siguen efectius.

Estem parlant de elegir escola, aprendre de i amb la diversitat, de poder alçar-se del llit al matí, poder viure a la nostra casa, poder entrar a tots els llocs sense barreres, pixar quan anem a un bar, de compres o de festa.

Jo sempre he lluitat pel que he cregut just, pel dret a un treball digne, per la sanitat pública, pel nostre tren, contra l’alta tensió, no
només cal lluitar per un mateix doncs tot és un paquet, si els altres estan bé jo també, el que passa que cal encara molta formació sobre diversitat funcional, que tots és conscienciem que un graó és una discriminació, que un xiquet o xiqueta a un col·legí d’educació especial és una discriminació, que no tindre documentació en braille a un ajuntament és una discriminació, que no subtitulen els vídeos és una discriminació.

Sóc positiva, les coses estan canviant, la presa de consciencia és imparable i el col·lectiu està empoderant-se però de vegades l’economia, els diners, fan que pensem
que açò és cosa sense importància, o que es poden fer més avant i que
nosaltres (persones amb diversitat funcional) havem d’entendre-ho.

Jo us pregunte: Us agradaria que l’administració, us diguera qui té que acompanyar-vos a pixar?, us agradaria que només existiren servicis per a hòmens?, us agradaria provar-vos la roba al carrer?


RES SOBRE NOSALTRES SENSE NOSALTRES

Calendari

Posted on

Hui han tancat Canal 9. 
Jo sóc de les que no el veia, de vegades l’oratge, però no volia que passes açò, doncs era la televisió autonòmica. Pot paréixer una contradicció que una persona com jo, que exigeix més atenció a la situació de les persones amb diversitat funcional no recolze el que diu el senyor Fabra, doncs, segons ells, els diners estalviats aniran a recursos socials. Però com de l’experiència s’aprén, jo sé per anys de menys preu al nostre col·lectiu i als drets socials, humans i mediambientals en general que això no ho complirà.

Arguments, els que vulgueu, el Repagament sanitari, el Repagament d’ajudes tècniques, l’eliminació de la poqueta educació inclusiva que hi havia…

Ah! i un de bàsic si creus en els drets humans no beneficies als amics per a construir residències, pagues assistència personal a qui o necessita.

Així que ara em pregunte: on viuran les tortugues ninja que veia de joveneta?, a quin planeta anirà Doraemon i seriosament on veuran les persones sodomudes i tots els Valencians les notícies més properes?

M’agradaria haver gaudit d’una Radio Televisió Valenciana amb objectius constructius, educatius, que formara i informara als ciutadans de totes les noves formes de fer, que els ensenyara com està empoderant-se el món, que els mostrara els projectes d’agricultura ecològica que hi ha per tot arreu del Pals Valencià, que recuperan la nostra terra, les nostres llavors. Un mitjà que parlara amb la gent que recupera els pobles abandonats, que donara veu als que fan cessions d’us de cases a persones desnonades, que mostrarà les entitats que cooperen amb el sud per ensenyar-nos les coses importants de la vida.

I per suposat haguera estat encantada que donara en primícia que per fi les persones amb diversitat funcional que necessiten suports generalitzats del País Valencià han aconseguit el seu dret de tindre assistència personal el temps que necessitaren per poder dur endavant el seu pla de vida.

Canal9, ja el tornarem a trobar.