Arros i Quinoa

Posted on

Hui ve a Ontinyent Alejandro Sanz, és fort ei, però d’ací un ratet cantarà al camp de futbol. Personalment em fa gràcia, per una banda ho veig un poc politica de “Grandes Eventos” de Rita i Cia, tipus America’s cup, per l’altra és un reclam per almenys alguns situen a Ontinyent al mapa.

Ara que estic inmersa amb l’aprenentatge del turisme inclusiu, estudiant, buscant, llegint, reformant idees, accions sobre aquest tema veig la dificultat d’atraure a la gent, al sentir que venia Alejandro Sanz doncs veig la intenció del colp d’efecte però no trobe que encaixe en el contexte, en el que és la comarca, el que és Ontinyent. No veig, com dir-ho, que forme part d’una estrategia de canvi, de futur, de posicionament com a cultura.

Com parlava amb un amic a mig dia, el mon, les persones estem polaritzant-se, mentres uns estem que si l’alimentació local ecològica, per canviar el model productiu, dinamitzar les bases locals, creant xarxa de intercanvis, assemblearisme, altres estan portan a “super cantants”. I això que crec que la coorporació actual està fent moltes coses amb la ciutadania i treballant pel poble, però de vegades se’n eixen de mare.

Així que esta nit Ontinyent tindrà una mostra d’aquesta polarització “supercantant” i fi de festa de la trobada de col·lectius autogestionats amb grups locals al Llombo. Jo estaré al Llombo. Tampoc penseu que no vaig caure, que si, que jo cantava el “corazón partio”, però ara me reformat, jeje. Vore grups de joves amb canços creades per ells, cançons treballades tant la lletra com la música, parlant moltes d’elles de justicia social, em motiva molt més.

La veritat que aquesta entrada és un poc tonta però bo, era un pensament i tots son bons.