Volia anar dins amb els seus companys

Minientrada Posted on 16 marzo, 2018 Actualizado enn 16 marzo, 2018

El xiquet, escolaritzat en el col·legi Reis Catòlics de Silla, ha estat traslladat al centre d’educació especial Miquel Burguera de Sueca, a 24 quilòmetres de sa casa   

Vaig decidir no tindre TV a casa, no volia veure noticies, volia buscar-les i llegir-les des de diferents punts de vista. Sense vore la TV no tens tan de mal humor. Però hui estic com si haguera tornat a veure-la, des d’anit que vaig llegir la noticia de d’alt estic apàtica, plorona, a més de rabiosa clar. Després de llegir el comentari d’Almudena Francès   encara més, molt més.

«I el dolor va per dins. Perquè encara que disfressem de viatge i aventura, això nostre ha sigut un exili forçat. Perquè a nosaltres també ens van vendre la moto de la falta de recursos. Senyors que la falta de recursos ja la patim de portes endins. Viure amb la diversitat és dur, encara que ho portem bé i ho dissimulem millor»

Vos varen expulsar, amb pressions i amenaces de la gran probabilitat que l’informe fora d’anar al col·legi d’educació especial. Així ho dic perquè així ho sento, rabia des del primer dia que comentareu que volíeu provar el cole Gallec, rabia que no se traure, perquè m’han furtat la vostra presència (els meus amics mai me’ls furtaran). Rabia, dolor, frustració de no poder anar a la Morereta a tocar el vostre timbre i anar a jugar a Sant Domingo amb Arnau.

La meua vida és molt feliç i agraeixo el dia de hui, aquesta modorra de vesprada, agraeixo a Jonás la música de Monica Naranjo per animar-me però hui toca plorar i maleir a moltes persones, a moltes actituds, a molts covards.

Hui no vull callar, vull cridar, vomitar d’amunt de moltes paraules sense cor, sense judici emocional, sense empatia (i no vaig a culpar al paracetamol).

Les persones de la Conselleria d’Educació continuen creient en l’educació de contingut, en l’educació per produir, en l’educació del jo i les altres, no hi cap canvi. No hi ha canvi de valors, no hi ha educació emocional, ni diversa en eixa Conselleria. No és qüestió de recursos, és de voluntat, de valors, de creure fermament en la igualtat.

Ja fa molt de temps que no crec en els partits, soc de terra, de carrer, de bases, d’assemblees, de coneixement horitzontal.

Vos trobe a faltar, ja se que abans tampoc vivíeu ací però no em lleve el sentiment que vos hem expulsat de la vostra terra.

Demà ja riuré, la pena no pot molt de temps amb mi. Continuem creant on estem.