Aplicació Convenció ONU

Posted on

La companya Ester activista per la Vida Independent des d’Andalucia escriu estes lletres on podem vore la poca gana de les administracions per considerar ciutadans de primera a les persones amb diversitat funcional. A dia de hui al País Valencià només cinc persones tenen assistència personal per les meteixes raons que ella comenta.

http://andaluciainformacion.es/andalucia-mas-que-verde/651928/la-escasa-vida-independiente-en-andalucia/

Exemples per animar-nos

Posted on Actualizado enn

Hui he vist aquest reportatge recomanat pel grup d’Encontres pedagògics 60 minuts. Pensant en els altres .

Imagineu-se com, si haguérem tingut aquest tipus de professorat, el nostre present seria molt més senzill, alegre i feliç. Si jo de xicoteta haguera parlat i après a explicar el que sentia, a analitzar-ho, a buscar dins de mi mateix, a pensar i parlar amb coherència buscant l’arrel dels problemes, el reflex del que faig en els altres, el perquè del meu comportament.

Per mi el dia a dia seria més suportable, entendria més als altres i els altres comprendrien la meua situació. Imagine que la societat seria més justa, més amable si haguera pogut explicar als companys la tristesa que sentia al quedar-me assoles a classe per no poder baixar les escales per anar al pati, o quan els veia fer esport, o quan no anava d’excursió. Imagine a l’alumnat preguntant els seus dubtes i parlant plegats d’ells.

La inclusió comença per la coneixença i l’empatia, a més de l’assertivitat per dir com el sents i el fan sentir. Espere que el professorat comence a posar en pràctica aquestes formes i plantem cara a aquells que volen que no es entenguem.

 

Un dimarts pausat

Posted on

Escolteu Un dimarts pausat de Rosa Conca #np en #SoundCloud

#RENFEDISCRIMINA

Posted on Actualizado enn

Aquí os paso una muestra más de la discriminación de RENFE, ADIF y ATENDO, la lucha viene de lejos pero seguimos dando pasos muy lentos, tapando parches y haciendo ver, sólo en las capitales que los trenes son accesibles.

Si yo intento salir de mi ciudad Ontinyent es imposible, el tren es totalmente inaccesible, así como los autobuses interurbanos.

Quiero ir el jueves 17 de marzo a Valencia, a ver las fallas y a mis hermanos que estan trabajando allí.

Haced toda la difusión que podáis de esta grabación.

Gracias.

 

 

MALEITS DINERS

Posted on

Hui es un dia deixos en que tornes a donar-te compte que vivim en una estafa constant. Un sistema que fa rodar els diner dels ja en tenen. Diners criden diners.
Pot ser tingues moltes idees al cap i veges idees de negocis, però i el finançament?
Quan comences a preguntar, assessorar-te veus clarament els engranatges de la maquinaria capitalista, les caixes o bancs continuen amb la seus propaganda de meravelles i al demanar-los un préstec és lleven la careta, comencen a demanar-te avals.
Adverteixes clarament que la administració no proporciona cap ajuda, ni benefici.
Cada vegada més cal treballar en conjunt, crear sinergies, cooperatives. Buscar les formules per torejar un sistema fet per a persones sense humanitat, és dir crear la humanitat.

RUS

Posted on

Han detingut a Rus!!! Entra cridant Jonás tot eufòric a casa.

Rus, un personatge que es va creuar a la nostra vida, algú tot poderós que per a nosaltres era ninot de falla, al que mires i pareix ple de vida però saps que no durarà.

Des d’aquell dia de les cordes al riu, multitud de persones ens reconeixen allí on anem com els del vídeo de Rus. Queda per a la historia. La veritat és que ens ha portat moltes rialles, dins de tot el mal que ha fet, del que significa que un home, un president de la Diputació furte diners, faça favors a canvi de contractes, etc. en la nostra vida li hem donat la volta i el merder l’hem fet diversió, crítica, teatre i festa.

Donar l’enhorabona a totes les persones que han patit a Rus, a totes les que han lluitat per donar llum a tota la corrupció que hi havia i especialment als que ho han fet de forma divertida i creativa.

Corrupció, altra paraula repetida, ara falta que presó també comence a repetir-se paral·lelament.

ma casa

Posted on

En este moment estic contenta, agraïda de tot el que tinc. Especialment de ma casa. Xicoteta però tan acollidora, tant nostra. Calaix desastre sí, però nostra. Ara al costat de l’estufa escric, sentit l’escalfor d’ella i de la meua parella, dos escalfors diferents, dos escalfors que em fan ser feliç. L’amor calfa.

Una casa adaptada a mi, feta al nostre gust, on arribe a quasi tot, amb l’ajuda del elevador de la cadira o d’un bastó. Ma casa, cosa impensable fa uns anys, jo vivint amb parella, la vida independent és molt difícil d’aconseguir per a la gent amb diversitat funcional i necessitats de suports generalitzats, però jo sempre ho he sentit, somniat i s’ha fet realitat. És una bona pràctica imaginar el futur com ho vols, amb tots els detalls  que pugues, el que passa és que quan estas de baixò anímic costa imaginar coses boniques.

Mire el sofà, verd pistatxo, i m’entra somnolència de pensar com d’agust dorm la sesta o el primer son de la nit. Totes les nits sope, estic un poc a l’ordinador, em pose el pijama i al sofà, dorm dos horetes i vaig a posar-me la màquina de diàlisis, pareix que així ho suporte millor. Diria que és perquè m’adorm directament, com que li done prioritat al meu desig  de dormir i no em domina la màquina.

Ma casa, un lloc íntim, profund, desitjat, obtingut i gaudit.